Joan Parera PhD.

Us presentem l’entrevista que ha realitzat la periodista Teresa Romero del Diari de Terrassa a Joan Parera,  on entre d’altres coses s’explica les dificultats per l’obtenció del doctorat i  la seva visió académica-professional de l’osteopatia. 

 Entra i clicka aquest enllaç si vols tenir accés a laTesi doctoral

Entra i descarrega’t el PDF de la conferència al #FT18: 

Evaluación clínica, biomecánica y radiológica de las lesiones por latigazo cervical, y su tratamiento: Manipulación espinal? Movilización? Ejercicios terapéuticos?

Els dies 4 i 5 de Maig s’ha celebrat a Barcelona el I Congrés Internacional de Fisioteràpia #FTP18. És la primera vegada que el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) organitza un congrés d’aquestes dimensions, amb la participació de 1.800 experts del sector de la fisioteràpia i més de 70 ponents.

El congrés ha estat un éxit tant d’organització com pel nivell de les ponències i les Masterclass que s’hi han realitzat de la mà d’experts de tot el món de tots els àmbits: el neuromusculoesquelètic, l’esportiu, el geriàtric, el neurològic, el respiratori, el pediàtric, el de sòl pèlvic, etc. El congrés ha tingut un caire innovador: la utilització per a tots els assistents d’una app propia per localitzar fàcilment les activitats, horaris, ponents..., una aposta ferma per la I+D+i en Fisioteràpia com és habitual en les activitats organitzades pel CFC, un espai pel networking i sobretot la possibilitat de conèixer els darrers avenços tant en tractaments de cada especialitat com en el camp de la investigació.

Per la meva part, ha estat un cap de setmana molt intens, on he pogut conèixer a molts dels meus seguits i seguidors del Twitter, retrobar-me amb vells companys i sobretot poder col·laborar de forma activa amb una Masterclass sobre la valoració i tractament de les fuetades cervicals. En aquesta vaig exposar l’evidència científica sobre els tractaments més rellevants en els pacients que han patit una fuetada cervical, i vaig poder fer una defensa de les tècniques de manipulació cervical, amb la presentació dels resultats de l’estudi “Effects of cervical osteopathic manipulation with Specific Adjusted Technique compared to control group for patients after acute whiplash injury grade 2: a prospective randomized controlled study" recentment entrat a revisió a la prestigiosa revista Archives of Physical Medicine and Rhb. 

Per completar aquesta gran jornada, a títol personal vaig rebre, junt amb altres companys recentment doctorats, l’homenatge del CFC per l’obtenció del títol de Doctor. 

Moment de l’entrega del reconeixement per l’obtenció del títol de Doctor de mans del Sr. Miguel Villafaina, President del Consejo de Colegios de Fisioterapeutas de España. 

No vull finalitzar aquesta entrada, sense felicitar a tots els membres del CFC per l’exitosa organització i agrair de tot cor la invitació per ser part d’aquest extraordinari congrés. 

Salut i Fisioteràpia! 

Ignorant

Del ant. part. act. d’ignorar; lat. ignōrans, -antis.

1. adj. Que ignora o desconeix alguna cosa.

2. adj. Que no té cultura o coneixements. Apl. a pers., u. t. c. s.

Reial Acadèmia Espanyola © Tots els drets reservats

Algú considera aquest terme un insult quan és una resposta a algú que afirma que l’Osteopatia és una pseudociència?

Una pseudociència és una disciplina que es presenta com a científica o que imita les formes d’una ciència, encara que no és reconeguda com a tal per la comunitat científica tradicional.

Les pseudociències, en definitiva, no compten amb el rigor de les ciències convencionals. Per les característiques del seu objecte d’estudi, no estan en condicions d’aplicar un mètode científic que avali la producció de nous coneixements objectius.

La persona que em va dir que jo li havia insultat "@osteoterrassa Doncs deixi d’insultar gratuïtament i present arguments, que el seu discurs està sent digne dels fans de l’homeopatia." Em va demanar una llista sobre publicacions que posin l’osteopatia i / o les seves tècniques en el panorama de la Medicina Basada en l’Evidència (mètode científic). Doncs bé, aquí tenim la meva llista:

Si busquem a Pubmed (és un motor de cerca de lliure accés a la base de dades MEDLINE de citacions i resums d’articles d’investigació biomèdica. Ofert per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. MEDLINE té al voltant de 4800 revistes publicades a Estats Units i en més de 70 països de tot el món des de 1966 fins a l’actualitat), el terme Osteopathia, apareixen 498.785 (ja que aquest senyor ho va citar, trobem només 5258 si comparem amb el terme Homeopathy)D’aquestes entrades, amb el nom Osteopathia, trobem 16683 Assaigs controlats (EC) i 62.562 Revisions (RV), i si ens focalitzem en  els darrers 5 anys 15920 (AC + RV).  Alguna cosa s’està movent, no?Si volem ser més específics i busquem OMT (Osteopathic Manipulative treatment) trobem 1295 amb 128 EC i 149 RV, dels quals 111 (AC + RV) en els darrers 5 anys.Potser (terme que molesta) no és gran cosa, però si tenim en compte els pocs recursos que tenim els osteòpates (comparat amb la poderosa indústria mèdica i / o farmacèutica), i que aquests estudis són fruit del nostre esforç personal i econòmic, del nostre incansable afany de formació i de la nostra entrega al que més ens apassiona, que no és altra cosa que la ciència, no està tan malament, no?

Escèptics, curiosos, gent normal ... deixin d’apuntar a la nostra direcció, els osteòpates som professionals sanitaris que només intentem omplir un espai de la medicina, que és el terreny de la disfunció somàtica, terme reconegut com un terme diagnòstic vàlid i codificable en la Classificació internacional de Malalties. M99.0 (apartat de disfuncions biomecàniques) que es defineix com el deteriorament o l’alteració funcional dels components associats al sistema somàtic (estructura corporal): esquelètics, articulars, miofascials i elements vasculars, limfàtics i nerviosos relacionats - Definició de l’Acadèmia Americana d’Osteopatia), i que amb això l’única cosa "dolenta" que intentem és la millora clínica dels nostres pacients.

A partir d’aquí, el que vulgui escoltar, benvingut, i el qui no, que no es molesti a atacar ja que com va dir el geni Johann Cruyff: "Si tu tens la pilota, el rival no et pot marcar"

Per acabar, com el promès és deute us deixo uns exemples de publicacions d’Osteopatia utilitzant el mètode científic. L’últim d’ells és un assaig clínic que jo mateix (en col·laboració amb metges i fisioterapeutes de l’Hospital de Terrassa) he realitzat sobre l’eficàcia de les tècniques osteopàtiques en el tractament de la fuetada cervical (ja finalitzat, pendent de publicar)

 A multicenter, randomized, controlled trial of osteopathic manipulative treatment on preterms.

Clinical effectiveness of osteopathic treatment in chronic migraine: 3-Armed randomized controlled trial.

Osteopathic manipulative treatment for nonspecific low back pain: a systematic review and meta-analysis.

Dose response and efficacy of spinal manipulation for chronic cervicogenic headache: a pilot randomized controlled trial

Upper Cervical and Upper Thoracic Thrust Manipulation Versus Non-Thrust Mobilization in Patients With Mechanical Neck Pain: A Multi-Center Randomized Clinical Trial

Effectiveness of cervical osteopathic manipulation techniques of high velocity and low amplitude in patients with whiplash-associated disorders

Per als més curiosos adjunto a continuació un PDF d’una revisió feta per mi mateix i un altre company de 65 publicacions sobre l’evidència científica de l’osteopatia.

Salutacions!

A la nostra vida quotidiana i especialment en la realització d’activitat i / o exercici físic, sentim moltes vegades, tot i estar en un bon estat de forma, la impossibilitat de realitzar determinats gestos o activitats, fins i tot en innombrables ocasions acompanyat de quadres dolorosos, amb limitació de la mobilitat i / o d’impotència funcional, sense aparentment patir cap lesió o trastorn, i sense cap diagnòstic mèdic que ens justifiqui el que ens està passant. És en aquesta situació on hem de comprendre que hi ha lesions que anomenem com Disfunció Somàtica (DS) que són invisibles als mètodes de diagnòstic tradicionals i que malauradament encara són una entitat desconeguda i de vegades ignorada dins de la medicina, tot i el seu reconeixement com a terme diagnòstic vàlid i codificable a la Classificació Internacional de Malalties (1).

La DS s’ha convertit en una de les bases del raonament en la medicina osteopàtica, i està definida per l’American Association of Colleges of Osteopathic Medicine com el deteriorament o l’alteració funcional dels components associats al sistema somàtic (estructura corporal): esquelètics, articulars, miofascials i elements vasculars, limfàtics i nerviosos relacionats (2).

Fent una interpretació des d’aquesta complexa definició podem dir que la DS s’inicia com una reacció inicialment local, caracteritzada per l’aparició d’una fixació en un segment corporal (A), capaç de provocar alteracions en la funció corporal global, tant en la seva mecànica (B) com en la seva fisiologia (C). Si anem a un exemple, podem dir que quan es produeix una agressió a un teixit (vèrtebra) per una causa externa (traumatisme), aquest teixit a causa de mecanismes fisiològics complexos (resposta del sistema nerviós central) quedarà fixat en una posició determinada, comportant una pèrdua de la mobilitat normal i l’aparició d’una reacció local inflamatòria i de dolor (A). Aquesta, al mateix temps, produirà canvis en el funcionament mecànic de tota la zona d’influència d’aquest teixit amb una pèrdua de mobilitat i dolor a tota la zona o zones d’influència (B), i a la vegada produirà un mal funcionament d’aquesta regió i de tots els teixits que envolten al mateix i fins i tot a altres sistemes llunyans a l’origen de la lesió (C).

                      A                             B                            C

Entre les possibles i més freqüents causes de la DS trobem els traumatismes, l’estrès mecànic recurrent, certes pertorbacions posturals, problemes psico-emocionals, malalties orgàniques i / o pertorbacions de la funció visceral, i en alguns casos, certs mètodes terapèutics com la ortodòncia , intervencions quirúrgiques, mala praxis per part de terapeutes físics ...

L’evidència científica si bé ha resolt satisfactòriament com es produeix la resposta local i l’aparició de la restricció del segment corporal afectat, així com les seves relacions en els mecanismes del dolor (3-4-5), no ha resolt encara si poden produir respostes en els teixits viscerals (6).

En l’evolució clínica si bé, en principi, la DS pot passar inadvertida o oculta per la pròpia lesió o reacció local, un cop passada aquesta fase, començarà de manera lenta i progressiva a manifestar alteracions que moltes vegades no es relacionen amb la lesió inicial, com ara la limitació de mobilitat, el dolor en altres zones i fins i tot, tal com hem esmentat, en altres funcions de l’organisme, arribant a produir fins i tot canvis en la densitat del propi os (7). És per aquest fet, que al meu entendre, el restabliment correcte de la DS i de la funció mecànica, a més de millorar el moviment i els processos del dolor, evitarà conseqüències a llarg termini sobre els canvis i el deteriorament dels teixits involucrats en el procés.

El diagnòstic de la DS, és tremendament complex i és la clau per al tractament. Es farà en base a:

a) La simptomatologia del pacient (anamnesi).b) L’observació postural i neurològica.c) La palpació i valoració de la restricció local del moviment del segment corporal afectat.d) L’avaluació de la biomecànica global.

L’osteòpata, utilitzarà els coneixements de la metodologia osteopàtica així com dels mitjans complementaris de diagnòstic per imatge i de diagnòstic diferencial que descartin altres patologies que necessitin intervenció d’altres metges especialistes, fins a arribar al diagnòstic osteopàtic que serà la base de tot el tractament.

En algunes ocasions, sobretot en determinades zones de la columna vertebral (zona cervical superior i zona lumbo-sacra) aquestes lesions indueixen un canvi observable (mitjançant RX) en la posició de la vèrtebra afectada. És en aquest cas que parlarem de lesió posicional (LP) (8).

Aquestes LP, normalment, són conseqüència de traumatismes importants (caigudes, accidents de trànsit ...) i cursaran amb importants manifestacions tant a nivell de dolor com en la restricció de mobilitat, i necessitessin una intervenció molt determinada i precisa per a la seva correcció, de manera que es necessitarà la intervenció d’osteòpates especialitzats en tècniques d’ajust específic (SAT)

El tractament de la DS consistirà a realitzar estímuls sobre el segment afectat mitjançant tècniques de reprogramació per recuperar el moviment, restablint així els mecanismes fisiològics normals, eliminant el dolor, i retornant a l’organisme la seva capacitat per expressar-se en la seva màxima amplitud.Entre les tècniques osteopàtiques més habituals trobem:

a) Tècniques de correcció miotensiva: Basades en els principis de F. Mitchell, constitueixen un mètode de teràpia manual que utilitza la contracció voluntària del múscul per tal de restituir la mobilitat articular en una DS, considerant al múscul com el responsable principal de la restricció del moviment (9)

b) Tècniques de mobilització articular i tècniques de manipulació de la columna: Són formes de tractament comunament utilitzades. La manipulació de la columna vertebral difereix de la mobilització, ja que implica una impuls sobtat, a alta velocitat i de curt recorregut articular, que generalment no pot ser resistit pel pacient, mentre que la mobilització implica una baixa velocitat, en què el moviment passiu pot ser limitat o fins i tot interromput pel pacient (10). Aquests mètodes són eficaços sobre el tractament del dolor a causa principalment a la seva efectivitat en la millora de la mobilitat d’aquest segment (11)

c) Tècniques de manipulació visceral: Està basada en l’aplicació específica de forces manuals suaus que executades sobre una víscera i els teixits de sosteniment de la mateixa, estimulen la mobilitat normal, el to i el moviment d’aquests. (12)

d) Tècniques de relaxació miofascial: Són tècniques manuals suaus, que es basen en el principi d’agreujament o facilitació de la lesió, àmpliament utilitzades per alliberar restriccions fascials i restaurar la mobilitat dels teixits. (13)

El tractament de la LP, tal com he esmentat anteriorment, es realitzarà mitjançant tècnica de SAT.  L’objectiu d’aquesta tècnica, de màxima precisió, és invertir la lesió deguda als vectors provocats pel traumatisme. La tècnica de manipulació estarà dirigida en funció dels components de mobilitat restringida en l’exploració cervical i evidents mitjançant l’estudi Radiològic (14).

En el cas clínic presentat a continuació, d’un home de 40 anys que presentava dolor agut amb severa limitació de la mobilitat del coll, post accident d’esquí amb contusió directa sobre el cap i la columna cervical, podem veure com la posició anormal de la 3a vèrtebra cervical, obliga a la columna a invertir la seva posició, afectant-així tot l’arc cervical. Després de la correcció (la radiografia posterior va ser presa dues hores després de la manipulació), es pot observar el canvi de posició de la vèrtebra i la restauració de la corba cervical normal (lordosi fisiològica).

El pacient va presentar una millora notable del dolor i la recuperació completa de la mobilitat del coll l’endemà del tractament.

 Lesió posicional cervical en C3      Post tractament tècnica de SAT

No m’agradaria acabar aquest post, sense recordar, que l’osteopatia actualment a l’Estat espanyol, a diferència de països com Anglaterra o els Estats Units en què si ho és, no és una professió sanitària reconeguda.Seguint els criteris especificats tant per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com per la Federació Europea d’Osteòpates (EFO), l’osteopatia només ha de ser practicada per professionals sanitaris amb formació universitària de màster en Osteopatia.

Joan Parera TurullOsteòpata DO - MSc Medicina Clínica

Bibliografia:

1. M99.0 -apartat de disfuncions biomecàniques.2. American Association of Colleges of Osteopathic Medicine. Glossary of Osteopathic terminology. http://www.aacom.org/resources/bookstore/Documents/GOT2011ed.pdf. Updated 20113. Hutson M Ellis R. Textbook of musculoskeletal medicine. Oxford; New York: Oxford University Press; 2006. 550 p.4. Van Wilgen CP, Keizer D. The sensitization model to explain how chronic pain exists without tissue damage. Pain Manag Nurs. 2012; 13 (1): 60-65.5. Latremoliere A, Woolf CJ. Central sensitization: A generator of pain hypersensitivity by central neural plasticity. J Pain. 2009, 10 (9): 895-926.6. King HH, Patterson MM, Jänig W. The science and clinical application of manual therapy. Churchill Livingstone / Elsevier; 2010.)7. Fessenmeyer MO: L’us, 1 Element de diagnòstic. Sully 20088. Dummer, T .: Specific Adlusting Technique - Jotom publications 19959. Almazán G, Martínez E. Tècniques d’energia muscular. Principis i aplicacions. Fisioteràpia 2000, 22 (Monogr.1): 3-10, 7 ref.10. Paciaroni M, Bogousslavsky J. Cerebrovascular Complications of Neck Manipulation. Eur. Neurol. 2009; 61 (2): 112-8.11. Picelli A, Ledro G, Turrina A, Stecco C, Santillian V, Smania N. Effects of myofascial technique in patients with subacute whiplash associated disorders: a pilot study. Eur. J. Phys. Rehabil. Med. 2011 Dec; 47 (4): 561-8.12. Barral JP, Mercier P. Manipulations viscerals. Paris: Elsevier; 2004.13. Tozzi P, Bongiorno D, Vitturini C. Fascial release effects on patients with non-specific cervical or lumbar pain. Journal of bodywork and Movement Therapies. 2011 octubre; 15 (4): 405-16.14. Brousseau P. De la spinologie à l’ajustement SPÉCIFIQUE ostéopathique. Aix-en-Provence: Éd. de Verlaque; 2003.